Idioma: Español, Catalán
Sinopsis: L’Ivan Ortiz és un estudiant d’informàtica tant brillant com introvertit. Té només dos amics: la Carol, una noia de la seva classe que li intenta arrencar paraules, i en Jose, un noi amb qui no es veuen quasi mai, només xatejen.
Quan el seu professor de xarxes neuronals, Amadeu Rovira, els encarrega un programa que imiti l’estil de Leonardo da Vinci, ell decideix que ja n’està fins al capdamunt de l’artista del renaixement, i tria imitar quadres de Van Gogh. El professor Rovira no accepta que l’Ivan ignori les pautes de l’exercici, i li prohibeix instal•lar el programa al Mare Nostrum, el superordinador de la Universitat Politècnica de Catalunya, un dels més ràpids del món.
Amb tècniques de hacker, l’Ivan aconsegueix reunir milers d’ordinadors de tot el món, per tenir una potència de càlcul similar a la del superordinador i provar així el seu programa. Però comet un error que fa saturar tots els ordinadors de la facultat, i l’acaben expulsant.
D’amagat, el professor Rovira prova el programa de l’Ivan amb els dibuixos de Leonardo, i sense voler-ho desencadena una alarma de virus d’abast mundial. La policia deté i culpa a l’Ivan. Sense proves per defensar-se, acaba a la presó sota la consideració de perillós pirata informàtic.
Per sortir-ne, prescindeix de l’ajut dels amics i la família –només té el seu pare, la mare va morir-. Aconsegueix la llibertat condicional a canvi de provocar un atac informàtic que permet esborrar les proves de culpabilitat d’un altre pres. L’atac l’ha efectuat ensenyant el programa a atacar ordinadors, vehiculant la força d’una de les obsessions de Leonardo da Vinci: l’aigua.
Per la seva part, el professor Rovira, rosegat pels remordiments, accepta col•laborar amb el ministeri de defensa a canvi d’alliberar l’Ivan. El que ha fet és evolucionar també el “Leonardo 2.0”. Li ha ensenyat a reconèixer imatges i paraules bèl•liques, tot utilitzant una altra de les obsessions de Leonardo de Vinci: l’enginyeria militar.
Tan bon punt l’Ivan surt de la presó, detecten un altre programa similar a la xarxa. L’Ivan i l’Amadeu, es veuen forçats a treballar junts per esbrinar de què es tracta. El pànic es converteix en curiositat, en veure que algú s’ha entretingut a programar la personalitat de la Gioconda. De totes maneres, aviat comproven que les noves capacitats del “Leonardo 2.0”: detectar imatges violentes, atacar, parlar i –qui sap- raonar, poden ser molt perilloses.
Les amenaces creixen, en assabentar-se, grups terroristes, d’aquesta possible arma. Un atac de Leonardo als servidors informàtics que controlen dels sistemes hídrics del Tígris i l’Eufrates forcen a decidir al responsable del ministeri de defensa que cal aturar el programa com sigui.
Tots els protagonistes de la història acaben participant d’alguna manera en aconseguir que “Leonardo 2.0” abandoni l’atac, tenint en compte estratègies informàtiques, i sobretot, la personalitat del geni de cinc segles abans.
Finalment, l’Ivan accepta usar el verb estimar davant la Carol, i l’Amadeu desvetlla la seva obsessió per aconseguir una reproducció de Leonardo, associada amb la seva no confessada homosexualitat. Al darrer moment, en comptes d’esborrar Leonardo i Gioconda del mapa virtual, convencen al comandant de l’estat major de la defensa de donar-los una nova identitat protegida: Dalí i Gala.
